Entrevista a ROSER VALVERDE I LOJO: Regidora de Patum a l'Ajuntament de Berga | #CulturaÉsNomDeDona

Roser Valverde Lojo és nascuda a Montmajor l'any 1993. Una dona que ha pres paper actiu en les lluites socials i culturals des de fa molts anys. Del seu paper actiu al carrer, va fer el pas a les institucions, revalidant el seu càrrec com a regidora l'any 2019 i convertint-se en regidora de Patum, Cultura, Festes, Feminisme, LGTBI, Participació Popular i Societat inclusiva a l'Ajuntament de Berga. Fotografia: Ajuntament de Berga

• Sovint a les institucions són moltes les primeres vegades de dones que assumeixen càrrecs d’alta responsabilitat. L'any 2015, per primer cop, La Patum va tenir dues dones com a màximes responsables, l'Alcaldessa Montse Venturós i la Mónica Garcia com a regidora de Patum, càrrec que actualment vostè sostenta. Calen més dones referents a la cultura popular? 

Claríssimament. El món de la cultura popular és un món molt masculinitzat i amb uns rols de poder molt complexos a nivell de gènere. És molt difícil (per sort, cada cop menys) accedir a determinats llocs de decisió i gestió per a les dones. En el cas de La Patum, la Mónica Garcia (la meva antecessora) va canviar una dinàmica històrica d’homes ocupant els llocs de poder en la gestió de la festa. La seva entrada, de fet, també va suposar la introducció de diferents canvis i perspectives, la introducció de canvis des d’una mirada de gènere i feminista, que són molt valuosos i que encara dignifiquen i obren la festa molt més (polítiques participatives i polítiques de lluita contra les violències masclistes, per exemple).

• Abans de ser regidora de cultura, quin paper actiu ha tingut en el món cultural i associatiu del seu poble? Creu que la participació activa de la societat en la cultura és l’única manera de garantir la supervivència d’aquesta?

Doncs jo participava activament del Casal Panxo (casal independentista) i també a l’Àmbit de Recerques del Berguedà (l’entitat cultural que edita la revista l’Erol), a part de participar de diferents esdeveniments culturals i associatius.

Sí que crec que l’associacionisme és fonamental i primordial per a poder gaudir d’una societat crítica i implicada, preocupada per allò que li passa i que batalla per no perdre les seves arrels. Ja no només en l’àmbit cultural, sinó en tots els àmbits.

• Vostè és membre de la revista cultural l’Erol -entre altres associacions-. Ara ha passat a compaginar el seu paper actiu en la cultura, a ser la màxim responsable cultural a l’Ajuntament de Berga. Com ha estat aquest canvi?

Doncs ha suposat que la meva implicació a l’Àmbit de Recerques del Berguedà hagi disminuït, malgrat hi intento treballar sempre que puc. El món de l’Ajuntament és molt absorbent i m’ocupa una part molt important del meu dia a dia. Però també és molt interessant poder treballar per la cultura des d’aquesta perspectiva, a part de que és una experiència que també t’ajuda a comprendre moltes més coses i situacions.

• Al pas del temps, son moltes les dones que la història ha oblidat. Segur que ens pot explicar el paper de dones referents a la història del seu poble i comarca, i que malauradament no se’ls hi ha donat el reconeixement que mereixen.

Totalment! Precisament també hem intentat una mica posar de relleu aquestes dones que van ser rellevants en la història local, com per exemple el cas de l’Alfonsina Bueno. Cada any fem un cicle de recuperació de la memòria històrica i hi hem anat introduint perspectiva de gènere també per poder recuperar el nom de personatges com ella, cabdals i rellevants en el món de la lluita antifeixista. L’Alfonsina es va exiliar, va participar activament de la Resistència a l’estat francès i va ser deportada al camp de Ravensbrück. Conjuntament amb el seu company, en Josep Ester Borràs, va ser una persona destacada en la reagrupació familiar dels republicans deportats als camps nazis. Va morir a l’exili i sense que la seva figura tingui el reconeixement que es mereix, al nostre entendre.

Fotografia d'Alfonsina Bueno

• Calen més referents femenins als llibres d’història?

I amb molta urgència. Ja no només als llibres d’història, sinó que fan falta referents femenins en tots els àmbits i fa falta també una visió feminista que ens expliqui el perquè de la manca d’aquests referents i el paper de la dona, imprescindible, en els canvis històrics. Els darrers 30 anys han sigut rellevants en aquest canvi historiogràfic que començava a posar sobre la taula la invisibilització de les dones i per tant s’ha anat construint tota una historiografia de gènere i feminista absolutament transversal que és clau per poder avançar també en aquest camp.

I sí, cal visibilitzar a les dones que són presents en tots els àmbits; cal que les nenes tinguin referents femenins per acabar de destruir el sostre de vidre i la bretxa de gènere que ens lliga a moltes de nosaltres.

• A les festes tradicionals, moltes vegades s’invisibilitza a la dona amb l’argument de mantenir una tradició. És un fet que encara ara a molts pobles continua succeint. Com esteu treballant des de l’Ajuntament de Berga per garantir una Patum més igualitària?

Introduint polítiques participatives i d’augment de la transparència, a part de treballar també en una festa lliure de violències masclistes i de consums abusius. Posar èmfasi en aquestes qüestions, una llavor que va sembrar la Mònica Garcia, ha acabat generant que també les comparses ho tinguin en les seves agendes i que cada cop es posi més importància en la visibilitat de la dona i en la lluita contra la violència masclista. Igualment, encara ens queda moltíssim camí per fer i esperem poder-lo fer.

• L’any 1970 a causa del decret del Concili Vaticà II, a la Patum se suprimeix la processó de Corpus. Malgrat que a la Residència de les Germanetes, es va recuperar, la comparseria no hi participa en ella. Creu que és necessari recuperar aquest acte, des d'una vessant cultural per mantenir encara més el sentit i l’origen de la festa?

El valor més important que té la Patum a dia d’avui és la seva capacitat d’adaptar-se i d’incloure tot allò que el poble creu que cal incloure i introduir. En aquest sentit, entenc que incloure elements rellevants com seria el cas d’aquesta processó amb comparseria ha de ser un element que vingui introduït pel poble i no com a element posat amb calçador. Si no, no serà un element que acabi pervivint.

• Per finalitzar, recomana'ns un llibre, una cançó i una obra de teatre.

Un llibre els Cavalls Salvatges, del Jordi Cussà, que és un dels millors autors que tenim a dia d’avui.

Una cançó, “Andròmeda” de la Lu Rois.

I una obra de teatre, Batec, de La Closca, una obra magnífica i preciosa.